Contribuir a dissenyar una Espanya que respecte les singularitats territorials, sempre pensant en la igualtat entre les persones. Este és el principal objectiu de la ronda de trobades que va iniciar fa uns mesos el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, amb altres presidents autonòmics, i que ha représ després de l’estiu per a crear un front comú pel finançament entre territoris de l’arc mediterrani i de diferent signe polític.

I és que les dades llançades fa uns dies per l’últim informe de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea) no deixa lloc a dubtes: la Comunitat Valenciana és l’autonomia pitjor finançada per habitant. Així, l’informe evidència que existeix una forta desigualtat entre comunitats, una cosa “incomprensible” segons el mateix document: la diferència entre els índexs de finançament per habitant de les comunitats millor i pitjor tractades pel sistema de finançament autonòmic, Cantàbria i la Comunitat Valenciana, respectivament, és de 24,8 punts. Davant aquestes dades, el conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha sigut contundent: “L’infrafinançament ja no pot ser discutida per ningú”.

La primera cimera entre Balears i València: La reivindicació per una Espanya descentralitzada

La primera reunió que va mantindre el president conla finalitat d’unir forces per a exigir un nou model va ser el cim valencià-balear, celebrat a Palma el 5 i 6 de juliol. En la trobada van participar no sols el president Ximo Puig i la presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, sinó també representants socials, econòmics, universitaris i culturals de diversos àmbits, que de manera conjunta van defensar un canvi urgent en el sistema de finançament.

En esta primera cimera, enquadrada en l’anomenada «Commonwealth del Mediterrani«, tots dos presidents autonòmics van mostrar la seua sintonia en la necessitat de “bascular” Espanya cap al Mediterrani. La presidenta Balear va recolzar públicament la proposta del president Ximo Puig d’impulsar, des de les autonomies perjudicades per l’actual (i caducat) sistema de finançament, un canvi que acabe amb la desigualtat i la nociva centralització del nostre país. Així, Ximo Puig va qualificar aquesta trobada com “un pas avant en la manera d’entendre l’Espanya real, basada en moltes mirades des de la diversitat i la suma permanent”.

Trobada amb Pere Aragonés: Impuls del Corredor Mediterrani i front comú contra l’infrafinançament

Després dels mesos d’estiu, el president Ximo Puig va reprendre la seua ronda de contactes amb una reunió amb el seu homòleg català, Pere Aragonés, el passat dimecres 8 de setembre. La finalitat de la trobada era, a més de “enfortir la relació entre els dos governs”, sumar un aliat a la reivindicació del canvi de model de finançament autonòmic.

Així, després del cim, tots dos presidents van coincidir en el seu interés mutu per mantindre relacions “poroses” entre tots dos territoris, units per importants llaços culturals i socials, per a “treballar junts” en assumptes fonamentals, com l’impuls del Corredor Mediterrani, una infraestructura fonamental per al desenvolupament de l’arc mediterrani, i el finançament. En aquest sentit, president Ximo Puig va anunciar que s’establirà una “aliança pràctica” amb Catalunya per a captar fons europeus de cara a la recuperació econòmica i social, perquè la Comuntiat Valenciana puga afrontar-la en igualtat de condicions amb la resta del país.

Reunió amb Juanma Moreno: Noves aliances des del consens i el diàleg

La pròxima trobada entre presidents ja té data: el pròxim 21 de setembre, Ximo Puig es veurà amb el president de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno, a Sevilla. Es complirà així el compromís que tots dos dirigents autonòmics van adquirir aquest estiu, i que es va materialitzar en la reunió celebrada el passat 16 de juliol entre el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, i el conseller d’Hisenda andalús, Juan Bravo.